Reseña de prensa / e-noticies.com

De vegades, els propis partits polítics són els protagonistes. Aquest cap de setmana li ha tocat a Ciutadans-Partit de la Ciutadania. En el seu II Congrés s’ha produït l’energia suficient per a fer robust a un projecte amb només un any d’edat. Per tant, estan profundament equivocats aquells que, des de la bona fe, estenen la carta de defunció d’aquest Partit. Ha esdevingut el contrari, un Congrés molt democràtic en el qual els gairebé cinc-cents delegats s’han permès reprovar la gestió del Comitè Executiu i del Consell General sortint, adaptar espacialment l’ideari del partit, aprovar el model de llistes obertes per a l’executiva i votar majoritàriament per a aquest òrgan la candidatura de qui defensava les llistes tancades.

En el que fa referència a l’ideari, el partit segueix tenint la seva base en el liberalisme progressista, en la socialdemocràcia i en el no nacionalisme. L’única novetat és la referència explícita que es fa a la necessitat de cobrir l’espai ideològic del centre i de l’esquerra no nacionalista. És a dir, a Ciutadans tenen cabuda els defensors de polítiques que estiguin situades des del centre fins a l’esquerra. A alguns els semblarà innecessària aquesta delimitació, però a molts de nosaltres, no. Fernando Savater, a la solapa del conegut llibre de Norberto *Bobbio “dreta i esquerra”, recordava que: “Algunos afirman que ya no puede hablarse de izquierda ni derecha y que sólo cabe un pragmatismo político universal. Sin embargo, esos términos que han orientado a tantos durante un par de siglos se resisten a ser enterrados; ya no son dogmas ni banderas, pero pueden seguir determinando ideales de acción política”.

Uns altres pretenen cobrir amb sorra aquestes referències clàssiques amb l’ocupació del terme “progressista”. No trobem justificació a una crítica tan transcendent, més quan el centre esquerra i progressista són paraules amb un significat polític semblant. La sàvia María Moliner definia l’esquerra com “el sector polític d’idees més progressives” ei Isaiah Berlin considerava d’esquerres el liberalisme, per ser enemic de l’excessiu poder de l’autoritat fundada sobre la força de la tradició, on veu la característica principal de la dreta.

L’altre clau del partit, la defensa del no nacionalisme, troba un suport enorme mitjançant l’assentiment expressat per l’Assemblea, per a avançar en un procés de convergència política amb la Iniciativa Ciutadana “Basta Ya”. Cap allunyament s’ha produït, perquè Ciutadans té intenció de concórrer amb aquest col·lectiu i amb altres forces polítiques mitjançant la creació d’un cos comú -la fórmula ja es concretarà-, a les eleccions generals.

En resum, Ciutadans surt del seu II Congrés amb molta més força i, en poc temps, tindrà ocasió de demostrar-ho. No tinc el menor dubte que l’executiva triada servirà de punta de llança per a afeblir el nacionalisme exòtic que codirigeixen Catalunya i altres parts d’Espanya.

José Domingo

Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania

This entry was posted on Jueves, Julio 5th, 2007 at 19:41 and is filed under Reseñas de prensa. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.